SÍNTESI SOBRE EL CAS
Aquest cas és una mostra clara, segons el meu punt de vista, d’aprenentatge significatiu ja que compleix les característiques típiques i tòpiques d’aquesta tendència educativa.
Els alumnes estan motivats per aprendre uns conceptes que els criden l’atenció i per tal de fer-ho utilitzen òbviament els seus coneixements previs. Partint dels seus coneixements anteriors interpreten l’ús de les TIC d’una manera o d’una altra.
En aquest cas concret, els alumnes construeixen el seu propi coneixement poc a poc a través de recursos TIC. Els estudiants tenen una guia per a realitzar la tasca, però poden aplicar-hi la seva pròpia perspectiva de treball i del món. És a dir, que partiran dels seus conceptes de la vida per a interpretar la informació que busquen per al seu portfolio.
Tal i com defensa la teoria de l’aprenentatge significatiu, el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. Així doncs, a partir de les concepcions que nosaltres tenim de la nostra pròpia cultura, societat, relacions socials, etc. podem comparar amb el que estem estudiant i aplicar-hi una mica de lògica pròpia.
Aquesta teoria implica també que el coneixement no es pugui transmetre, perquè es troba ancorat en contextos rellevants. Això significa que cada persona té els seus propis coneixements i coneptes de la vida, així doncs aquests coneixements són molt personals, ja que els humans hi afegim la nostra pròpia perspectiva.
D’aquesta manera un dels alumnes experimentarà la cultura anglesa i un altre alumne d’una altra. La perspectiva és diferent, tot i que el contingut és el mateix.
S’estudia d’aquesta manera la idea que la pròpia experiència i motivació ens ensenya el què volem aprendre i quin significat li volem donar, però que sempre ha de ser aplicat a un context i uns conceptes previs.
Aquest procés d’aprenentatge produeix un canvi en el procés d’educar els nostres alumnes/estudiants. En èpoques anteriors aquesta tasca sols s’hagués pogut realitzar amb l’ús d’una una enciclopèdia i llibres especialitzats i/o proporcionats pel mestre/a o material extret de la biblioteca.
Avui en dia el sistema és més actiu (els estudiants són els responsables el procés d’aprenentatge), constructiu (els estudiants adapten noves idees a un coneixement previ), col•laboratiu (els estudiants treballen en equip), intencional(els estudiants tenen un objectiu clar), conversacional(els estudiants es benficien del procés d’aprenentatge), contextualitzat (els estudiant en situen en contextos reals) i reflexiu (els estudiants reflexionen sobre el que han après).
Aquest fet ens posa una gran quantitat de recursos i informació a nostre abast.
Aquest cas és una mostra clara, segons el meu punt de vista, d’aprenentatge significatiu ja que compleix les característiques típiques i tòpiques d’aquesta tendència educativa.
Els alumnes estan motivats per aprendre uns conceptes que els criden l’atenció i per tal de fer-ho utilitzen òbviament els seus coneixements previs. Partint dels seus coneixements anteriors interpreten l’ús de les TIC d’una manera o d’una altra.
En aquest cas concret, els alumnes construeixen el seu propi coneixement poc a poc a través de recursos TIC. Els estudiants tenen una guia per a realitzar la tasca, però poden aplicar-hi la seva pròpia perspectiva de treball i del món. És a dir, que partiran dels seus conceptes de la vida per a interpretar la informació que busquen per al seu portfolio.
Tal i com defensa la teoria de l’aprenentatge significatiu, el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. Així doncs, a partir de les concepcions que nosaltres tenim de la nostra pròpia cultura, societat, relacions socials, etc. podem comparar amb el que estem estudiant i aplicar-hi una mica de lògica pròpia.
Aquesta teoria implica també que el coneixement no es pugui transmetre, perquè es troba ancorat en contextos rellevants. Això significa que cada persona té els seus propis coneixements i coneptes de la vida, així doncs aquests coneixements són molt personals, ja que els humans hi afegim la nostra pròpia perspectiva.
D’aquesta manera un dels alumnes experimentarà la cultura anglesa i un altre alumne d’una altra. La perspectiva és diferent, tot i que el contingut és el mateix.
S’estudia d’aquesta manera la idea que la pròpia experiència i motivació ens ensenya el què volem aprendre i quin significat li volem donar, però que sempre ha de ser aplicat a un context i uns conceptes previs.
Aquest procés d’aprenentatge produeix un canvi en el procés d’educar els nostres alumnes/estudiants. En èpoques anteriors aquesta tasca sols s’hagués pogut realitzar amb l’ús d’una una enciclopèdia i llibres especialitzats i/o proporcionats pel mestre/a o material extret de la biblioteca.
Avui en dia el sistema és més actiu (els estudiants són els responsables el procés d’aprenentatge), constructiu (els estudiants adapten noves idees a un coneixement previ), col•laboratiu (els estudiants treballen en equip), intencional(els estudiants tenen un objectiu clar), conversacional(els estudiants es benficien del procés d’aprenentatge), contextualitzat (els estudiant en situen en contextos reals) i reflexiu (els estudiants reflexionen sobre el que han après).
Aquest fet ens posa una gran quantitat de recursos i informació a nostre abast.
En aquesta mini pac hem treballat el MODELATGE de CASOS (RBC).
Els éssers humans som constructors naturals de models. Segons Johnson-Laird (1983) i Gentner i Stevens (1983) els models mentals són models semàntics, simulacions, coneixements procedimentals en forma de normes d’inferència. Són representacions riques, complexes, interconnectables, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o grup de persones saben.
D’aquesta manera, construir models físics, visuals, lògics, computacionals mitjançant tecnologies ofereix als estudiant l’opció d’utilitzar i exterioritzar els seus propis models mentals. La construcció de models és important perquè comporta una relació conceptual en els humans i sobre l’objecte d’estudi.
A més a més (Schank, 1990) sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries. A partir d’aquí quan les persones en trobem amb una situació nova utilitzem la història que prèviament coneixíem per a adaptar-la a l’actual. Apliquem o modifiquem factors de les experiències anteriors.
Recollir històries és construir models de les experiències de les persones; com aquestes experiències són diferents, representen perspectives i creences múltiples.
Els éssers humans som constructors naturals de models. Segons Johnson-Laird (1983) i Gentner i Stevens (1983) els models mentals són models semàntics, simulacions, coneixements procedimentals en forma de normes d’inferència. Són representacions riques, complexes, interconnectables, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o grup de persones saben.
D’aquesta manera, construir models físics, visuals, lògics, computacionals mitjançant tecnologies ofereix als estudiant l’opció d’utilitzar i exterioritzar els seus propis models mentals. La construcció de models és important perquè comporta una relació conceptual en els humans i sobre l’objecte d’estudi.
A més a més (Schank, 1990) sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries. A partir d’aquí quan les persones en trobem amb una situació nova utilitzem la història que prèviament coneixíem per a adaptar-la a l’actual. Apliquem o modifiquem factors de les experiències anteriors.
Recollir històries és construir models de les experiències de les persones; com aquestes experiències són diferents, representen perspectives i creences múltiples.
CAS DEL COMPANY/A QUE M’HA CRIDAT MOLT L’ATENCIÓ
Un cas que m’agradaria comentar és el de la Maria Miquela Garau López perquè em sento totalment identificada amb aquesta experiència, la veritat. Jo també sóc professora de formació ocupacional i crec que l’experiència és casi la mateixa a la que planteja ella en el seu cas.
Actualment l’ús de les TIC és un handicap per a moltes persones. Són eines que a vegades costen molt d’assimilar si no ho has treballat mai, així que les persones que realment hi estan interessades hi posen molt de temps i esforç. És un procés Ient, però arriba un moment en que assimilen els conceptes i es sorprenen de la gran quantitat de tasques que pots arribar a dur a terme amb eines tecnològiques. I també de la importància que tenen avui en dia, tant nivell formatiu, com professional com personal.
Per altra banda, també hi ha persones que es desmotiven i no acaben el curs satisfactòriament. És complicat.
Actualment l’ús de les TIC és un handicap per a moltes persones. Són eines que a vegades costen molt d’assimilar si no ho has treballat mai, així que les persones que realment hi estan interessades hi posen molt de temps i esforç. És un procés Ient, però arriba un moment en que assimilen els conceptes i es sorprenen de la gran quantitat de tasques que pots arribar a dur a terme amb eines tecnològiques. I també de la importància que tenen avui en dia, tant nivell formatiu, com professional com personal.
Per altra banda, també hi ha persones que es desmotiven i no acaben el curs satisfactòriament. És complicat.
CAS KIT QUE M’HA CRIDAT MOLT L’ATENCIÓEl cas Kite que m’ha agradat més és el cas 2007-1 (Naturals i presentació a tothom, també als pares).
En aquest cas es treballa les ciències naturals amb l’ajuda de l’eina Powerpoint. Tots els alumnes tenen la possibilitat d’aprendre naturals i a més a més amb només 8 anyets fer anar un programa informàtic per tal de presentar la informació que han après a classe.
Bé, aquesta és una bona tècnica. Els alumnes d’aquesta edat es trobem molt motivats amb l’ús de les noves tecnologies. És una molt bona manera de motivar-los a aprendre utilitzant les eines informàtiques ja que el resultat pot arribar a ser molt positiu.
Per altra banda, és molt interessant que els pares col•laborin amb les tasques a casa. Per una banda, els nens es senten més motivats per a realitzar les tasques de deures, i més si els pares tecnològicament parlant els poden oferir assessorament.
Per altra banda, els pares també són conscients de l’evolució i limitacions dels seus fills, que és molt important.
Crec és una molt bona idea com a exemple d’aprenentatge significatiu. L’evolució dels estudiants no és només el sentit educatiu de la paraula, sinó que també en el sentit familiar i cultural del concepte.
En aquest cas es treballa les ciències naturals amb l’ajuda de l’eina Powerpoint. Tots els alumnes tenen la possibilitat d’aprendre naturals i a més a més amb només 8 anyets fer anar un programa informàtic per tal de presentar la informació que han après a classe.
Bé, aquesta és una bona tècnica. Els alumnes d’aquesta edat es trobem molt motivats amb l’ús de les noves tecnologies. És una molt bona manera de motivar-los a aprendre utilitzant les eines informàtiques ja que el resultat pot arribar a ser molt positiu.
Per altra banda, és molt interessant que els pares col•laborin amb les tasques a casa. Per una banda, els nens es senten més motivats per a realitzar les tasques de deures, i més si els pares tecnològicament parlant els poden oferir assessorament.
Per altra banda, els pares també són conscients de l’evolució i limitacions dels seus fills, que és molt important.
Crec és una molt bona idea com a exemple d’aprenentatge significatiu. L’evolució dels estudiants no és només el sentit educatiu de la paraula, sinó que també en el sentit familiar i cultural del concepte.