Mapa Conceptual Miniprojecte

SÍNTESI SOBRE EL CAS

SÍNTESI SOBRE EL CAS
Aquest cas és una mostra clara, segons el meu punt de vista, d’aprenentatge significatiu ja que compleix les característiques típiques i tòpiques d’aquesta tendència educativa.
Els alumnes estan motivats per aprendre uns conceptes que els criden l’atenció i per tal de fer-ho utilitzen òbviament els seus coneixements previs. Partint dels seus coneixements anteriors interpreten l’ús de les TIC d’una manera o d’una altra.
En aquest cas concret, els alumnes construeixen el seu propi coneixement poc a poc a través de recursos TIC. Els estudiants tenen una guia per a realitzar la tasca, però poden aplicar-hi la seva pròpia perspectiva de treball i del món. És a dir, que partiran dels seus conceptes de la vida per a interpretar la informació que busquen per al seu portfolio.
Tal i com defensa la teoria de l’aprenentatge significatiu, el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. Així doncs, a partir de les concepcions que nosaltres tenim de la nostra pròpia cultura, societat, relacions socials, etc. podem comparar amb el que estem estudiant i aplicar-hi una mica de lògica pròpia.
Aquesta teoria implica també que el coneixement no es pugui transmetre, perquè es troba ancorat en contextos rellevants. Això significa que cada persona té els seus propis coneixements i coneptes de la vida, així doncs aquests coneixements són molt personals, ja que els humans hi afegim la nostra pròpia perspectiva.
D’aquesta manera un dels alumnes experimentarà la cultura anglesa i un altre alumne d’una altra. La perspectiva és diferent, tot i que el contingut és el mateix.
S’estudia d’aquesta manera la idea que la pròpia experiència i motivació ens ensenya el què volem aprendre i quin significat li volem donar, però que sempre ha de ser aplicat a un context i uns conceptes previs.
Aquest procés d’aprenentatge produeix un canvi en el procés d’educar els nostres alumnes/estudiants. En èpoques anteriors aquesta tasca sols s’hagués pogut realitzar amb l’ús d’una una enciclopèdia i llibres especialitzats i/o proporcionats pel mestre/a o material extret de la biblioteca.
Avui en dia el sistema és més actiu (els estudiants són els responsables el procés d’aprenentatge), constructiu (els estudiants adapten noves idees a un coneixement previ), col•laboratiu (els estudiants treballen en equip), intencional(els estudiants tenen un objectiu clar), conversacional(els estudiants es benficien del procés d’aprenentatge), contextualitzat (els estudiant en situen en contextos reals) i reflexiu (els estudiants reflexionen sobre el que han après).
Aquest fet ens posa una gran quantitat de recursos i informació a nostre abast.

En aquesta mini pac hem treballat el MODELATGE de CASOS (RBC).
Els éssers humans som constructors naturals de models. Segons Johnson-Laird (1983) i Gentner i Stevens (1983) els models mentals són models semàntics, simulacions, coneixements procedimentals en forma de normes d’inferència. Són representacions riques, complexes, interconnectables, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o grup de persones saben.
D’aquesta manera, construir models físics, visuals, lògics, computacionals mitjançant tecnologies ofereix als estudiant l’opció d’utilitzar i exterioritzar els seus propis models mentals. La construcció de models és important perquè comporta una relació conceptual en els humans i sobre l’objecte d’estudi.
A més a més (Schank, 1990) sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries. A partir d’aquí quan les persones en trobem amb una situació nova utilitzem la història que prèviament coneixíem per a adaptar-la a l’actual. Apliquem o modifiquem factors de les experiències anteriors.
Recollir històries és construir models de les experiències de les persones; com aquestes experiències són diferents, representen perspectives i creences múltiples.

CAS DEL COMPANY/A QUE M’HA CRIDAT MOLT L’ATENCIÓ

Un cas que m’agradaria comentar és el de la Maria Miquela Garau López perquè em sento totalment identificada amb aquesta experiència, la veritat. Jo també sóc professora de formació ocupacional i crec que l’experiència és casi la mateixa a la que planteja ella en el seu cas.
Actualment l’ús de les TIC és un handicap per a moltes persones. Són eines que a vegades costen molt d’assimilar si no ho has treballat mai, així que les persones que realment hi estan interessades hi posen molt de temps i esforç. És un procés Ient, però arriba un moment en que assimilen els conceptes i es sorprenen de la gran quantitat de tasques que pots arribar a dur a terme amb eines tecnològiques. I també de la importància que tenen avui en dia, tant  nivell formatiu, com professional com personal.
Per altra banda, també hi ha persones que es desmotiven i no acaben el curs satisfactòriament. És complicat.

CAS KIT QUE M’HA CRIDAT MOLT L’ATENCIÓEl cas Kite que m’ha agradat més és el cas 2007-1 (Naturals i presentació a tothom, també als pares).
En aquest cas es treballa les ciències naturals amb l’ajuda de l’eina Powerpoint. Tots els alumnes tenen la possibilitat d’aprendre naturals i a més a més amb només 8 anyets fer anar un programa informàtic per tal de presentar la informació que han après a classe.
Bé, aquesta és una bona tècnica. Els alumnes d’aquesta edat es trobem molt motivats amb l’ús de les noves tecnologies. És una molt bona manera de motivar-los a aprendre utilitzant les eines informàtiques ja que el resultat pot arribar a ser molt positiu.
Per altra banda, és molt interessant que els pares col•laborin amb les tasques a casa. Per una banda, els nens es senten més motivats per a realitzar les tasques de deures, i més si els pares tecnològicament parlant els poden oferir assessorament.
Per altra banda, els pares també són conscients de l’evolució i limitacions dels seus fills, que és molt important.
Crec és una molt bona idea com a exemple d’aprenentatge significatiu. L’evolució dels estudiants no és només el sentit educatiu de la paraula, sinó que també en el sentit familiar i cultural del concepte.

CAS LLENGUA I CULTURA ANGLESA

LLENGUA I CULTURA ANGLESA

RESUM DEL CAS DESTACANT L’APRENENTATGE QUE ES PRETÉN
Amb l’ús de les noves tecnologies les mestres d’anglès d’un petit centre d’estudis s’han proposat dur a terme un projecte en el qual els alumnes crearan un portfolio en llengua anglesa per tal d’arribar a un aprenentatge significatiu en relació a la cultura d’un país de parla anglesa.

Per a realitzar aquest treball els alumnes hauran de tenir un contacte directe amb les noves tecnologies. La recerca d’informació per Internet i també l’ús del projector i altres eines TIC.

CONTEXT GENERAL DEL CAS
Experiència del docent10 anys d’experiència en ensenyament de la llengua anglesa i altres matèries.

Nivell d’experiència en l’ús de les noves tecnologiesLes noves tecnlogies li criden molt l’atenció tant a nivell personal com educatiu. Té molta facilitat per a utilitzar-les.

Tipus d’escolaCentre d’estudis de formació no reglada.

Localizació del centrePoble de 6.000 habitants de la comarca del Pallars Jussà (Lleida).

Nivell socioeconòmic dels alumnesClasse mitjana. Es tracta d’un centre privat.

Tipus de connectivitatInternet. Alta velocitat 6 Mbts.

Recursos tecnològics utilitzatsProjector, ordinadors (1 per alumne) amb connexió a Internet. Pissara digital.

CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Àrea d’estudiLlengua i cultura anglesa.

Nivell de l’alumnatEntre 12-14 anys. Nivell de coneixements d’anglès mig.

FITES EN LA HISTÒRIA
1.    Que els alumnes siguin autosuficients amb l’ús de les TIC com a tècniques de recerca d’informació.

2.    Que els alumnes s’enriqueixin culturalment. Que aprenguin i assimilin conceptes d’altres cultures tot treballant-ho en una llengua diferent a la seva.

3.    Que els alumnes treballin conjuntament la informació recopilada i puguin presentar-la mer mitjà d’un programa informàtic.

Activitats planificades a la unitatCrear un portfolio personal on cada alumne inclourà tasques relacionades amb la cultura i la llengua anglesa.

Nivell d'aprenentatge esperat

Els alumnes rebran un feedback per part professor per tal d’estar informats de totes les tasques que han de dur a terme. És a dir, que a partir d’un vocabulari específic, prèviament treballat a la classe, els alumnes seran capaços de desenvolupar el seu aprenentatge significatiu relacionant conceptes que ja tenien amb nous topics d’interès.

Tipus d’activitats

Les activitats seran de tipus co-operatiu durant les classes i de tipus autodidacta a casa.

Les activitats de classe seran guiades pel professor i aquest intentarà que tots els membres de la classe participin d’elles activament i de manera profitosa.

ACTIVITATS DEL CAS
Tecnologies utilitzades:

Ordinadors, projector i també DVD i televisió. El professor grabarà als alumnes durant la classe per tal de mostrar-los la seva actitud durant la realització de les tasques. Serà una tècnica per a motivar-los.

Raó perquè es fan servirL’ús de noves tecnologies és per a motivar els alumnes a realitzar les tasques de recerca i creació i també per adaptar-nos a l’ús diari de les TIC.

Naturalesa de les activitatsLes activitats que es realitzaran durant les classes seran totalment guiades pel professor i de cooperació en tot moment.

Dificultats trobadesEls alumnes no estan acostumats a aquest tipus d’activitats. Necessitaran activitats guiades.

AjudesEls graus d’ajuda previstos poden seran en relació a diferents punts de les tasques. En primer lloc, molts alumnes poden necessitar suport a l’hora de cercar la informació. L’ús de les noves tecnologies pot ser complicat per a ells.

Altres poden necessitar suport i motivació, és a dir, alguns potser necessitaran que la mestra els guiï i els ajudi constantment.

Rol del professorEl professor dedica en tot moment tot el seu esforç en guiar els seus alumnes en la tasca diària a la classe, per tal que puguin continuar les tasques individualment.

Rol de l'alumneL’alumne es sent protagonista de la seva pròpia història. Li agrada treballar i veure un resultat satisfactori.

RESULTATS
Observacions 

Els alumnes es motiven molt durant la realització de les tasques. Es mostren molt interessats en el fet de poder visitar algun dia un país que no és el seu i conèixer coses de la seva cultura.

Avaluació de l'aprenentatgeLa professora crea prèviament un espai de grup per als alumnes d’aquest curs i dedicat en especial als seus treballs. Els alumnes es connecten a la pàgina web de l’escola i expliquen la seva experiència amb la creació d’aquest projecte.

Lliçó apresa pel professorEls alumnes són hàbils per a realitzar tasques autònomament si estan prèviament guiades i distribuïdes en un calendari de treball.
 

LA HISTÒRIA COMPLETA

Entrevistador: Tens un projecte molt interessant entre mans actualment. Ens podries explicar en què consisteix?

Docent: I tant que sí. Aquest projecte estimula els alumnes en l’aprenentatge d’una llengua estrangera com ara l’anglès i a més a més en motiva l’aprenentatge de molts factors culturals. Es tracta de crear un porfolio personal on cada alumne inclou els factors que li semblen més interessants de la cultura anglesa.

Entrevistador: Aquesta és una tasca que es pot realitzar en grup o individualment oi? Com ho fan els vostres alumnes?
Docent: Bé, durant les classes els alumnes treballen de forma conjunta. Les activitats les realitzen en grups de 3 o 4. Ara, gran part de la tasca també és individual, ens interessa que els nostres alumnes aprenguin a treballar individualment i conseqüentment aprenguin a ser autosuficients.

Entrevistador: Aquest projecte està només encarat a l’aprenentatge de l’ús de la llengua anglesa? O també pretén altres objectius dins l’àmbit de l’escola.

Docent: Aquest projecte té com a objectius l’aprenentatge d’un vocabulari i estructures específic i a més a més també treballem àrees com ara la geografia, ja que totes les ciutats visitades en situen en un mapa. També parlem de la història d’un país que alhora comparem amb el nostre. I també fem referència a factors culturals prèviament introduïts durant les classes.

Entrevistador: Ah, aquesta és una bona manera de motivar els alumnes veritat?

Docent: Sí, ja que els donem autonomia per a prendre les seves pròpies decisions, amb unes guies, però...

Entrevistador: I quins recursos tenen els vostres alumnes per a cercar i recopilar la informació per al seu porfolio?

Docent: Doncs mira, les classes de dues setmanes del curs les dediquem a aquestes tasques i el que fem és treballar amb DVDs que són reflex de la cultura anglesa (en anglès és clar) i cercar informació a Internet a la nostra aula d’informàtica.

A més a més els alumnes tenen la possibilitat d’organitzar les seves idees a través d’un senzill programa per a realitzar mapes conceptuals. D’aquesta manera ells poden organitzar les seves idees abans de plasmar la informació al treball. Aquest programa s’anomena bubbl.us.

Finalment altres fites, són les d’aconseguir que alguns alumnes, opcionalment treballin el programa Powerpoint del paquet office. Poden crear una presentació amb fotografies i informació extreta del seu treball i el projectem davant la classe per mitjà d’un projector.

Entrevistador: I els alumnes que no tenen accés a Internet a casa...

Docent: Totes les tasques de recerca es realitzen durant les hores de classe.

Entrevistador: Quin és l'objectiu d’aquest projecte?

Docent: Cal destacar dels objectius propis de l’àrea de llengua i cultura anglesa. Un altre objectiu destacable de l’activitat és que els alumnes aprenguin a utilitzar les eines que actualment ens proporcionen tota la informació. Que siguin autònoms en les cerques i siguin capaços de seleccionar la informació que troben.

Un cop han recopilat la informació la posen en ordre amb l’us del programa bubbl.us.

I a més a més, també aprenen l’ús del programa per a crear presentacions gràfiques de les seves pròpies creacions.

Entrevistador: I aquesta és una tasca molt difícil de dur a terme en només dues setmanes?

Docent: Bé, a la classe som 10 alumnes que estan molt motivats, la veritat.

A més a més, el primer dia que treballem el projecte fem un calendari on especifiquem les tasques que farem cada dia, i així ens organitzem tots plegats. Cada sessió es dedica a una activitat.

Entrevistador: Els alumnes responen bé a totes les activitats?

Docent: Bé, alguns alumnes tenen més dificultats per a seguir el ritme, però en general ho fan molt bé. Potser les tasques que s’han de realitzar a casa són les més conflictives, ja que corres el perill que no les facin, però sempre deixo una sessió de classe per ajudar-los avançar una mica la tasca.

Entrevistador: Així doncs el resultat és positiu?

Docent: Sí, tots vam quedar molt contents del resultat de l’activitat de l’any anterior, tant els alumnes com jo. També s’ha de dir que el 70% de la classe va presentar el treball en format presentació gràfica. Una gran fita per mi.

Entrevistador: Aquesta no és a primera vegada que organitzes una activitat d’aquest tipus amb els teus alumnes?

Docent: No, de fet fa 4 anys que ho faig, però les TIC no hi tenien tant a veure en anys anteriors. És a dir, els alumnes buscaven la informació en guies que jo els proporcionava i ells la treballaven.

Entrevistador: Creus que aquesta activitat serà útil als teus alumnes en un futur proper?

Docent: I tant que sí, avui en dia l’ús d’Internet és bàsic i a també l’ús del paquet office. Segons els meu punt de vista és essencial.

Entrevistador: Moltes gràcies per la teva sinceritat i el teu temps.

Docent: Ha estat un plaer.
 

MAPA CONCEPTUAL 2

INFORME DE SÍNTESIS

1. PREMISSA

Després d’haver llegit el mòdul 1 del material didàctic, l’article de Domènech i Tirado, d’haver participat en el debat activament i d’haver creat una blog propi puc afirmar que d’acord amb metodologia utilitzada en aquesta assignatura he reestructurat moltes dels coneixements que tenia sobre les TIC i entès molts conceptes que abans no m’havia plantejat.

2. ARGUMENTACIÓ

El mapa conceptual que vaig crear en l’avaluació inicial té el mateix rerefons que el que hem treballat ara, però presenta canvis significatius per mitjà d’una reorganització de conceptes i coneixements previs.
Personalment, crec que sí hi ha hagut canvi conceptual en el meu procés cognitiu ja que he anat construint aquest nou aprenentatge (la nova manera d’entendre certs conceptes i marcs conceptuals).
El meu primer mapa conceptual(1) era molt senzill, vaig intentar explicar la manera com jo, a simple vista, entenia els conceptes “ciència, tecnologia, societat i educació” i la possible relació que veia entre ells. Aquest mapa conceptual(1) estava clarament basat en la meva experiència personal i aquests termes a nivell pràctic, és a dir, de la manera que fins al moment havien influït la meva tasca com a docent.
En canvi en el segon mapa de conceptes(2), he experimentat un canvi conceptual davant l’experiència anterior. He descobert alguns conceptes que abans ni hauria identificat i menys en relació a altres.
Després d’haver fet la lectura dels mòduls, de l’article de Domènech i Tirado i també amb la meva participació al debat CTS he reflexionat sobre el tema que estem tractant i que realment està present en les nostres tasques professionals a diari.
El fet que algunes de les activitats d’aplicació hagin estat en grup també és un punt positiu ja que d’aquesta manera col•labores més amb els companys i pots aclarir dubtes. Així mateix, la participació activa en el debat també ens ha ajudat a treballar activament sobre l’adaptació de les noves tecnologies a l’àmbit de l’educació. Ha estat una activitat molt enriquidora perquè hem analitzat les necessitats educatives d’alguns països que estan de procés de desenvolupament. Hem pogut analitzar casos concrets i inclús posar-nos a la pell de persones que no comparteixen la mateixa perspectiva que nosaltres. I hem hagut de defensar algunes teories que potser no eren la nostra opció personal, però que en tot cas ens ha ajudat a ampliar les nostres perspectives. Hem treballat una confrontació de models que estan encara que no ens ho sembli estan presents en la nostra vida quotidiana.
Amb tot això i, mitjançant la reflexió i l’experiència, aquest primer model individual ha interactuat amb la nova informació (debat, discussió, noves lectures, conceptes, informacions,...) i he intentat assolir un nivell en que la informació sigui comprensible, coherent , plausible en el meu nou model mental.

Ha estat una mica difícil organitzar la informació en forma de mapa conceptual ja que hem treballat molts conceptes i és complicat fer-ne una recopilació coherent, ordenar i sintetitzar de forma clara tots els vincles i relacions entre els diversos conceptes i continguts.  L’ús d’eines informàtiques com Cmaps  és una bona manera d’aprendre a mostrar relacions entre conceptes. A més a més, en la creació del segon mapa conceptual(2) he intentat incloure conceptes que en el primer no havia plasmat. He inclòs noves perspectives en relació als conceptes treballats (visió determinista  tecnològica, determinista social,...) i, sobretot, he estat conscient de l’evolució de les interrelacions establertes entre aquests, així com també amb l’educació.

També he entès que hem de donar molta importància al context en que es donen tots aquests conceptes. Tots tenen un mateix context situacional i això ho he volgut marca clarament i en referència a tots els punts del mapa 2.
Parlem d’una situació social, econòmica...que engloba els conceptes “ciència, tecnologia, societat i educació”.
En conclusió, la realització d’aquests mapes conceptuals per una banda m’han servit per aprendre i treballar moltes conceptes que són importants en la meva vida professional. D’aquesta manera he fet una revisió d’algunes de les meves creences, pressuposicions i models del món i he reorganitzat alguns dels meus coneixements (sobretot amb les aportacions –de companys i pròpies- al debat).

Pel què fa a la relació amb les meves respostes en el qüestionari d’avaluació de coneixements previs, amb l’article de Domènech i Tirado, he reorganitzat els meus coneixements sobre “tecnologia” i “ciència”  i he entès que la relació entre ciència i tecnologia és molt més complexa del que havia pensat. Segons diu Broncano (2000), la funció de la ciència és garantir que el procés d’acumulació de coneixement no es pari en cap moment ni sota cap circumstància. És una manera de generar saber (Broncano). D’aquesta manera la CIÈNCIA es dedica a produir coneixements. I la TECNOLOGIA és la subsidiària de la ciència.
També m’ha sorprès altres elements com per exemple, la influència de la psicologia en tot el procés tant educatiu com tecnològic. Amb el mòdul 1 (Julio Cabero) he après aspectes relacionats amb la Tecnologia Educativa i la relació que aquesta manté amb les TIC.
També la importància de la ideologia en relació a l’avanç tecnològic. En un principi no entenia què té a veure la ideologia amb l’avanç científic i tecnològic, però ara veig que hi té molt a veure. La ideologia de totes les persones influeix activament en tot el procés. Està clar que la societat marca el ritme evolutiu. Com he especificat en el mapa conceptual, les persones creem una demanda.
Parlar de TE implica analitzar els termes tècnica, tecnologia i ciència, ja que conjuntament amb les TIC exerceixen un paper crucial en la formació, en el món laboral i en la societat en general. És a dir, no només parlem de Tecnologia Educativa aïlladament.

Socialment parlant, i també en relació amb les TIC quan parlem de determinisme tecnològic parlem d’un progrés científic que comporta progrés tecnològic i alhora progrés econòmic i com a conseqüència una millora social. Però, segons el determinisme social, la tecnologia la determina la història i l’evolució social. No és la tecnologia ja que ho fa.
En oposició als conceptes tradicionals, la versió actual de la tecnologia parteix de la vinculació i col•laboració més estreta entre la ciència, la tecnologia i la tècnica.
Així doncs, tota tecnologia neix en un context social determinat i per tant, tecnologia i societat són termes que van lligats. Cap tecnologia sorgeix del buit, no pot allunyar-se d’un context social, polític, econòmic i ideològic.
Aquesta és un dels conceptes que he après a diferenciar durant l’estudi del material didàctic i amb la meva participació al debat.

A més a més, també m’he adonat realment de la importància que té un recurs com ara  Internet i  també dels seus efectes democratitzadors.
La influència de les TIC en la societat actual és de tal importància que els canvis que provoca són econòmics, mediàtics, organitzatius, empresarials, culturals, educatius i de personalitat. Influeix en tots els sectors de la població i ofereix un gran ventall de possibilitats per a l’acte formatiu independentment del nivell o de la modalitat.
En l’acte formatiu les TIC en ofereixen una ampliació de la informació; creació d’entorns flexibles espaciotemporals per a l’aprenentatge; ampliació de les eines de comunicació entre el formador i el alumnes; possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics (presentacions multimèdia); flexibilitzar els itineraris formatius; flexibilització i ampliació de les estratègies de formació; creació d’entorns interactius per a la formació.
Per altra banda, se’ns planteja el fet que per exemple no tothom hi tindrà accés a curt termini, per tant no parlarem de democratització, sinó discriminació. Aquest potser és una opció que mai m’havia plantejat de manera tan clara.
Segons Tezano (2001) apareix una nova classe social que és la que no tindrà accés a la nova cultura tecnològica, l’anomenada “infraclasse”. De fet aquest és un tema que és evident, però potser no n’estem prou conscienciats.

La TE ha evolucionat en molts sentits i ha exercit una gran influència en els mitjans, ja que entenem que amb la millora dels instruments tècnics milloren el productes que es volen aconseguir i els processos desenvolupats.

Actualment s’han formulat formes més concretes d’entendre la tecnologia educativa. Està centrada en el disseny, utilització i avaluació de les tecnologies de la informació aplicades a les accions formatives. Per exemple, aplicació dels multimèdia en la formació, els campus virtuals, la teleformació... Aquesta definició plasma una clara explicació del concepte que potser abans no tenia prou clar.
La TE té quatre bases tradicionals de fonamentació; la teoria de la comunicació, la psicologia, la teoria de sistemes i les tecnologies de la informació.

També hi ha hagut una gran influència de la psicologia conductista, la riquesa i varietat influeixen directament l’atenció i la motivació i conseqüentment amb els resultats acadèmics, que en moltes ocasions no es considera un bon sistema. En el material didàctic hem treballat els següents punts:

1. La psicologia de la Gestalt. Estudi que com els éssers humans percebem els objectes. Com els presentem per a que siguin més fàcils d’entendre?
2. La conductista.  A diferència que la corrent del punt 1, els conductistes es van preocupar per l’estudi de la conducta observable (Pavlov i Skinner).
3. La psicologia cognitiva i constructivista. L’aprenentatge es percep  no com un mer canvi en les conductes, sinó més aviat com un canvi de l’estructura cognitiva.

Jo en aquest cas he reflexionat sobre aquest tema i realment, en un societat com l’actual i nosaltres com a professors ens hem de reciclar i treballar conjuntament amb els nostres alumnes i amb la utilització de les TIC.

Dins de la teoria de la comunicació hi ha vàries teories que diuen que la comunicació és un factor imprescindible per tal que les TIC siguin efectives. Segons Shannon tant l’emissor com el receptor han d’estar preparats per a entendre el codi que en aquest cas és l’informàtic. Està clar que actualment totes les persones que participem en el joc que és les TIC hem de conèixer el codi necessari per a utilitzar-les com a recurs. 
Schramm (1967) ens parla del procés de compartir informació, establir relacions entre persones. Aquest és un dels temes que vam tractar durant el debat. Les persones comuniquem cara a cara convencionalment, però l’evolució tecnològica ens proporciona avui en dia un nou sistema de comunicació i de compartir informació de manera còmoda, útil i d’acord amb l’evolució social. 
L’extensió espaial comporta una extensió en valors, normes d’interpretació i dinàmiques culturals que aconseguim amb una comunicació eficaç. Els usuaris compartim una informació i per a fer-ho seguim un procés comú. Estic totalment d’acord.
El coneixement es transforma en un producte res diferent de les pràctiques de la nostra vida quotidiana. Apareix travessat i mediatitzat per dimensions tecnològiques, interessos polítics, ideologia, etc.

3. CONCLUSIÓ

Són les transformacions socials una mera conseqüència de l’evolució tecnològica, o són respostes a les necessitats socials?
Aquesta és una de les preguntes que ens podem plantejat per a finalitzat aquesta síntesis conceptual. De fet queda en mans de cada persona fet de poder escollir si la tecnologia forma part o no de les seves vides.
Una de les valoracions que faig jo com a reflexió i final i en relació als temes que vam treballar durant el debat, és la necessitat que tenen molts països d’experimentar un procés d’adaptació a la tecnologia, tot la manca de recursos. Com podem aconseguir que tots els països arribin a tenir accés a noves formes de vida.
Bé, segons la meva perspectiva, tots hem d’adaptar-nos a l’avanç tecnològic en la mesura de lo possible.
Aquesta ha estat una activitat molt enriquidora ja que tots els conceptes que hem treballat són adaptables a la nostra vida quotidiana.

LES MEVES CONCLUSIONS DE L' AVALUACIÓ INICIAL

PRIMERES IMPRESSIONS

Doncs crec que aquesta petita avaluació incial és una bona manera de començar perquè ens introduïm en la matèria i ens posem una mica en contacte amb totes les eines que treballarem en aquesta assignatura. 

He de confesar que tinc moltes ganes d'aprofundir en aquesta matèria perquè crec que em serà molt i molt útil a l’hora d’utilitzar les TIC en l’àmbit laboral. Crec que és un bon moment d’aprendre nous conceptes i posar-los en pràctica.

Ho agafo amb moltes ganes i espero que sigui una experiència agradable per tots i totes!!!

Fins aviat!!!

EL PRIMER MAPA DE CONCEPTES