MAPA CONCEPTUAL 2

INFORME DE SÍNTESIS

1. PREMISSA

Després d’haver llegit el mòdul 1 del material didàctic, l’article de Domènech i Tirado, d’haver participat en el debat activament i d’haver creat una blog propi puc afirmar que d’acord amb metodologia utilitzada en aquesta assignatura he reestructurat moltes dels coneixements que tenia sobre les TIC i entès molts conceptes que abans no m’havia plantejat.

2. ARGUMENTACIÓ

El mapa conceptual que vaig crear en l’avaluació inicial té el mateix rerefons que el que hem treballat ara, però presenta canvis significatius per mitjà d’una reorganització de conceptes i coneixements previs.
Personalment, crec que sí hi ha hagut canvi conceptual en el meu procés cognitiu ja que he anat construint aquest nou aprenentatge (la nova manera d’entendre certs conceptes i marcs conceptuals).
El meu primer mapa conceptual(1) era molt senzill, vaig intentar explicar la manera com jo, a simple vista, entenia els conceptes “ciència, tecnologia, societat i educació” i la possible relació que veia entre ells. Aquest mapa conceptual(1) estava clarament basat en la meva experiència personal i aquests termes a nivell pràctic, és a dir, de la manera que fins al moment havien influït la meva tasca com a docent.
En canvi en el segon mapa de conceptes(2), he experimentat un canvi conceptual davant l’experiència anterior. He descobert alguns conceptes que abans ni hauria identificat i menys en relació a altres.
Després d’haver fet la lectura dels mòduls, de l’article de Domènech i Tirado i també amb la meva participació al debat CTS he reflexionat sobre el tema que estem tractant i que realment està present en les nostres tasques professionals a diari.
El fet que algunes de les activitats d’aplicació hagin estat en grup també és un punt positiu ja que d’aquesta manera col•labores més amb els companys i pots aclarir dubtes. Així mateix, la participació activa en el debat també ens ha ajudat a treballar activament sobre l’adaptació de les noves tecnologies a l’àmbit de l’educació. Ha estat una activitat molt enriquidora perquè hem analitzat les necessitats educatives d’alguns països que estan de procés de desenvolupament. Hem pogut analitzar casos concrets i inclús posar-nos a la pell de persones que no comparteixen la mateixa perspectiva que nosaltres. I hem hagut de defensar algunes teories que potser no eren la nostra opció personal, però que en tot cas ens ha ajudat a ampliar les nostres perspectives. Hem treballat una confrontació de models que estan encara que no ens ho sembli estan presents en la nostra vida quotidiana.
Amb tot això i, mitjançant la reflexió i l’experiència, aquest primer model individual ha interactuat amb la nova informació (debat, discussió, noves lectures, conceptes, informacions,...) i he intentat assolir un nivell en que la informació sigui comprensible, coherent , plausible en el meu nou model mental.

Ha estat una mica difícil organitzar la informació en forma de mapa conceptual ja que hem treballat molts conceptes i és complicat fer-ne una recopilació coherent, ordenar i sintetitzar de forma clara tots els vincles i relacions entre els diversos conceptes i continguts.  L’ús d’eines informàtiques com Cmaps  és una bona manera d’aprendre a mostrar relacions entre conceptes. A més a més, en la creació del segon mapa conceptual(2) he intentat incloure conceptes que en el primer no havia plasmat. He inclòs noves perspectives en relació als conceptes treballats (visió determinista  tecnològica, determinista social,...) i, sobretot, he estat conscient de l’evolució de les interrelacions establertes entre aquests, així com també amb l’educació.

També he entès que hem de donar molta importància al context en que es donen tots aquests conceptes. Tots tenen un mateix context situacional i això ho he volgut marca clarament i en referència a tots els punts del mapa 2.
Parlem d’una situació social, econòmica...que engloba els conceptes “ciència, tecnologia, societat i educació”.
En conclusió, la realització d’aquests mapes conceptuals per una banda m’han servit per aprendre i treballar moltes conceptes que són importants en la meva vida professional. D’aquesta manera he fet una revisió d’algunes de les meves creences, pressuposicions i models del món i he reorganitzat alguns dels meus coneixements (sobretot amb les aportacions –de companys i pròpies- al debat).

Pel què fa a la relació amb les meves respostes en el qüestionari d’avaluació de coneixements previs, amb l’article de Domènech i Tirado, he reorganitzat els meus coneixements sobre “tecnologia” i “ciència”  i he entès que la relació entre ciència i tecnologia és molt més complexa del que havia pensat. Segons diu Broncano (2000), la funció de la ciència és garantir que el procés d’acumulació de coneixement no es pari en cap moment ni sota cap circumstància. És una manera de generar saber (Broncano). D’aquesta manera la CIÈNCIA es dedica a produir coneixements. I la TECNOLOGIA és la subsidiària de la ciència.
També m’ha sorprès altres elements com per exemple, la influència de la psicologia en tot el procés tant educatiu com tecnològic. Amb el mòdul 1 (Julio Cabero) he après aspectes relacionats amb la Tecnologia Educativa i la relació que aquesta manté amb les TIC.
També la importància de la ideologia en relació a l’avanç tecnològic. En un principi no entenia què té a veure la ideologia amb l’avanç científic i tecnològic, però ara veig que hi té molt a veure. La ideologia de totes les persones influeix activament en tot el procés. Està clar que la societat marca el ritme evolutiu. Com he especificat en el mapa conceptual, les persones creem una demanda.
Parlar de TE implica analitzar els termes tècnica, tecnologia i ciència, ja que conjuntament amb les TIC exerceixen un paper crucial en la formació, en el món laboral i en la societat en general. És a dir, no només parlem de Tecnologia Educativa aïlladament.

Socialment parlant, i també en relació amb les TIC quan parlem de determinisme tecnològic parlem d’un progrés científic que comporta progrés tecnològic i alhora progrés econòmic i com a conseqüència una millora social. Però, segons el determinisme social, la tecnologia la determina la història i l’evolució social. No és la tecnologia ja que ho fa.
En oposició als conceptes tradicionals, la versió actual de la tecnologia parteix de la vinculació i col•laboració més estreta entre la ciència, la tecnologia i la tècnica.
Així doncs, tota tecnologia neix en un context social determinat i per tant, tecnologia i societat són termes que van lligats. Cap tecnologia sorgeix del buit, no pot allunyar-se d’un context social, polític, econòmic i ideològic.
Aquesta és un dels conceptes que he après a diferenciar durant l’estudi del material didàctic i amb la meva participació al debat.

A més a més, també m’he adonat realment de la importància que té un recurs com ara  Internet i  també dels seus efectes democratitzadors.
La influència de les TIC en la societat actual és de tal importància que els canvis que provoca són econòmics, mediàtics, organitzatius, empresarials, culturals, educatius i de personalitat. Influeix en tots els sectors de la població i ofereix un gran ventall de possibilitats per a l’acte formatiu independentment del nivell o de la modalitat.
En l’acte formatiu les TIC en ofereixen una ampliació de la informació; creació d’entorns flexibles espaciotemporals per a l’aprenentatge; ampliació de les eines de comunicació entre el formador i el alumnes; possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics (presentacions multimèdia); flexibilitzar els itineraris formatius; flexibilització i ampliació de les estratègies de formació; creació d’entorns interactius per a la formació.
Per altra banda, se’ns planteja el fet que per exemple no tothom hi tindrà accés a curt termini, per tant no parlarem de democratització, sinó discriminació. Aquest potser és una opció que mai m’havia plantejat de manera tan clara.
Segons Tezano (2001) apareix una nova classe social que és la que no tindrà accés a la nova cultura tecnològica, l’anomenada “infraclasse”. De fet aquest és un tema que és evident, però potser no n’estem prou conscienciats.

La TE ha evolucionat en molts sentits i ha exercit una gran influència en els mitjans, ja que entenem que amb la millora dels instruments tècnics milloren el productes que es volen aconseguir i els processos desenvolupats.

Actualment s’han formulat formes més concretes d’entendre la tecnologia educativa. Està centrada en el disseny, utilització i avaluació de les tecnologies de la informació aplicades a les accions formatives. Per exemple, aplicació dels multimèdia en la formació, els campus virtuals, la teleformació... Aquesta definició plasma una clara explicació del concepte que potser abans no tenia prou clar.
La TE té quatre bases tradicionals de fonamentació; la teoria de la comunicació, la psicologia, la teoria de sistemes i les tecnologies de la informació.

També hi ha hagut una gran influència de la psicologia conductista, la riquesa i varietat influeixen directament l’atenció i la motivació i conseqüentment amb els resultats acadèmics, que en moltes ocasions no es considera un bon sistema. En el material didàctic hem treballat els següents punts:

1. La psicologia de la Gestalt. Estudi que com els éssers humans percebem els objectes. Com els presentem per a que siguin més fàcils d’entendre?
2. La conductista.  A diferència que la corrent del punt 1, els conductistes es van preocupar per l’estudi de la conducta observable (Pavlov i Skinner).
3. La psicologia cognitiva i constructivista. L’aprenentatge es percep  no com un mer canvi en les conductes, sinó més aviat com un canvi de l’estructura cognitiva.

Jo en aquest cas he reflexionat sobre aquest tema i realment, en un societat com l’actual i nosaltres com a professors ens hem de reciclar i treballar conjuntament amb els nostres alumnes i amb la utilització de les TIC.

Dins de la teoria de la comunicació hi ha vàries teories que diuen que la comunicació és un factor imprescindible per tal que les TIC siguin efectives. Segons Shannon tant l’emissor com el receptor han d’estar preparats per a entendre el codi que en aquest cas és l’informàtic. Està clar que actualment totes les persones que participem en el joc que és les TIC hem de conèixer el codi necessari per a utilitzar-les com a recurs. 
Schramm (1967) ens parla del procés de compartir informació, establir relacions entre persones. Aquest és un dels temes que vam tractar durant el debat. Les persones comuniquem cara a cara convencionalment, però l’evolució tecnològica ens proporciona avui en dia un nou sistema de comunicació i de compartir informació de manera còmoda, útil i d’acord amb l’evolució social. 
L’extensió espaial comporta una extensió en valors, normes d’interpretació i dinàmiques culturals que aconseguim amb una comunicació eficaç. Els usuaris compartim una informació i per a fer-ho seguim un procés comú. Estic totalment d’acord.
El coneixement es transforma en un producte res diferent de les pràctiques de la nostra vida quotidiana. Apareix travessat i mediatitzat per dimensions tecnològiques, interessos polítics, ideologia, etc.

3. CONCLUSIÓ

Són les transformacions socials una mera conseqüència de l’evolució tecnològica, o són respostes a les necessitats socials?
Aquesta és una de les preguntes que ens podem plantejat per a finalitzat aquesta síntesis conceptual. De fet queda en mans de cada persona fet de poder escollir si la tecnologia forma part o no de les seves vides.
Una de les valoracions que faig jo com a reflexió i final i en relació als temes que vam treballar durant el debat, és la necessitat que tenen molts països d’experimentar un procés d’adaptació a la tecnologia, tot la manca de recursos. Com podem aconseguir que tots els països arribin a tenir accés a noves formes de vida.
Bé, segons la meva perspectiva, tots hem d’adaptar-nos a l’avanç tecnològic en la mesura de lo possible.
Aquesta ha estat una activitat molt enriquidora ja que tots els conceptes que hem treballat són adaptables a la nostra vida quotidiana.